(Algaida 1920 – 2015). Mestra. Magdalena Cloquell Mulet va néixer a Algaida el 3 d’abril de 1920. Era filla de Miquel Cloquell Miralles, natural de Montuïri, comerciant, i de Joana Aina Mulet Cardell, natural d’Algaida, mestressa de casa.

Era la petita de sis germans, cinc nines i un nin. El seu pare va morir quan ella tenia mesos i la seva mare, vídua, s'esforçà per cuidar la nombrosa família, procurant donar a tots els fills una bona formació.

A na Magdalena, de caràcter alegre, li agradava molt cantar. La mare explicava que tenia tanta alegria i cantera perquè va néixer el dissabte de Pasqua, quan les campanes repicaven el Glòria.

Les seves primeres lletres les va aprendre amb la seva tia Antònia, germana de la mare, mestra, un fet destacable atès que en aquell temps el nombre de dones amb estudis era escàs.

Va anar a l’escola pública d’Algaida. Recordava amb gran estima Dª Maria Salvador, una mestra preocupada per l’educació artística i estètica que sovint cantava amb ella, recitava poemes i muntava obres de teatre que algunes es representaven a la plaça d’Algaida. Aquesta mestra tengué una vida molt activa per fomentar la cultura i l’educació del poble. Fou vocal de la Junta de la Biblioteca Municipal d’Algaida, inaugurada l’any 1933, i fou un suport important per al batle Antoni Mulet en l’empresa de començar la construcció de les escoles.

Dª Maria Salvador va convèncer la família de na Magdalena perquè estudiàs el batxillerat. En quedaren agraïts tota la vida. Va ser alumne oficial de l’Institut Ramon Llull, l’únic institut de l’illa, una de les poques dones alumnes en aquell temps. Mentrestant, anava a repàs a un col·legi anomenat “Residencia Escolar Femenina” regentat per la Institució Teresiana, situat al carrer dels Oms. Inaugurat l’any 1932, la Residència fou un referent important en el camp de l’educació de la dona. Allà va preparar els seus estudis i la seva formació.

Obtingué el títol de “Maestra de Primera Enseñanza”. En un temps que la gran majoria de la població femenina no tenia estudis, encoratjà nines d’Algaida perquè continuassin estudiant. Moltes d’elles ho feren al col·legi de les Teresianes, aleshores un centre pioner en les noves tendències pedagògiques europees. Algunes d’aquestes joves arribaren a ser mestres.

Oposità al Cos de Mestres l’any 1945 i el seu primer destí fou l’escola pública unitària d’Ariany. Allà es trobà amb una matrícula de tres nines. Lluny de desanimar-se, amb esforç i bona feina, entusiasme i il·lusió, aconseguí crear un bon ambient dins l’aula, un clima de treball i de respecte on cada nina se sentia única i estimada. El poble s'adonà de la bona feina de la mestra i ben aviat arribà a tenir  33 alumnes.

Exercí a l’escola pública del poble de Caimari i després, per concurs de trasllat, fou destinada a Algaida. Hi treballà durant quatre anys amb companyia de les mestres Consuelo Bordoy, Amparo Hernàndez i Juana Mora, la mestra parvulista dels nins, totes elles excel·lents professionals i amigues.

Convençuda pels ideals de la Institució Teresiana, admiradora de la labor d’aquelles dones compromeses amb una transformació de la societat mitjançant l’educació i la cultura, amb una tasca que prioritzava l’educació femenina, va decidir ingressar a la Institució Teresiana, l’associació de laics de l’Església catòlica fundada per sant Pedro Poveda. Exercí a Madrid, Alcoi i Barcelona al patronat Pius XII, ara escola Arrels. Reclamada per la Institució Teresiana, va treballar al Grup escolar Pedro Poveda de Madrid, un centre escolar molt gran, amb molts professors i alumnes. Sempre recordava que allà va aprendre música i a tocar la flauta amb la qual acompanyava les cançons dels alumnes a les classes de música i a festivals infantils.

Totes aquestes escoles eren avançades al seu temps. Potenciaven la formació integral de les dones, a través de l’educació i  incorporaven metodologies innovadores seguint les línies més avançades dels corrents pedagògics europeus, especialment de França i Itàlia.

Els estius anava a les Colònies Escolars a Torrevieja amb alumnes de Madrid. Aquestes colònies seguien les orientacions introduïdes a principis del segle XX pel moviment anomenat Escola Nova, transformadora de la pràctica educativa. A les colònies, sempre supervisades per educadors i mestres, es potenciava tant la formació física com la intel·lectual, el contacte amb la natura i la importància de l’alimentació i de la higiene corporal.

La Institució Teresiana donava molta importància a la formació permanent dels seus membres i professors i ella va trobar un bon ambient per ampliar estudis. En aquell temps, l’any 1969, aconseguí, entre d’altres, el títol d’“Oficial Industrial en la rama Delineantes y Especialidad de Delineantes de la Construcción”.

L’any 1975 va tornar a Mallorca al col·legi Eugenio López, ara Aina Moll. Allà hi va exercir fins a la seva jubilació.

Com a gran record d’aquesta època contava que amb els nins i nines de l’escola, compongueren lletra i música de la cançó Niños alegres amb la qual participaren en un concurs nacional convocat en motiu de l’any Internacional del Nin de 1979, que commemorava el vint-i-unè aniversari de la Declaració de Drets del Nin per l’assemblea General de les Nacions Unides. Es presentaren al concurs acompanyats de mestre Mariano Capellà Batle que amb la seva guitarra acompanyava els nins que cantaven i tocaven la flauta. Per un sol punt de diferència quedaren segons.

Mestra de vocació i gran defensora de l’escola pública, va viure enamorada de la seva professió. Persona de gran humanitat va ajudar a la promoció personal i intel·lectual de nines i joves del seu poble i de les seves escoles. Persona de gran humilitat va fugir sempre de reconeixement i de lloances. La seva feina a les escoles i a les parròquies on va col·laborar la feia en senzillesa, a les sordes.

Va viure a molts indrets diferents i llunyans, però tornà per passar els darrers dies de la seva vida a la nostra terra. Mai no va perdre l’orgull i la dignitat de ser algaidina i sempre parlà del seu poble amb enyorament, estima i efecte.