1. ÀREA D'IDENTIFICACIÓ
1.1 Codi de referència| IB-ADMA-BIN-PEP-PHC-02-000445 |
| Unitat Documental Simple |
| ENSENYAT SEGUÍ, Xesca. Història del formatge. Col·lecció: Plaguetes d'Història i Cultura. Núm. 02. |
| Publicació: Desembre de 2018. |
| 1 document textual (PDF), 393 Kb |
2. ÀREA DE CONTEXT
2.1 Nom dels productors| Xesca Ensenyat Seguí: text Ajuntament d’Algaida: edició. Bartomeu Salas Mascaró: coordinació de l’edició i maquetació. |
| Francesca Ensenyat i Seguí (Port de Pollença, 1952 - Inca, 2009) va ser una escriptora i bloguera pollencina. Es donà a conèixer amb el poemari Ciutat de l'horabaixa el 1969, però ben aviat es passà a la narrativa, que li valgué diversos premis. D'aquesta forma, el 1975 guanyà el Premi Ciutat de Manacor amb L'amagatall de guipur, el 1984 el Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la amb Villa Coppola, el 1992 el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb Quan venia l'esquadra, la seva obre més coneguda, i el 1993 el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa amb Massa vi per a un sol calze. Al llarg de la seva obra, va desenvolupar tot un món literari al voltant del seu poble natal, que fou anomenat "Bellpuix", "País d'Urxella" o "Tarrella". Durant els anys 70 havia estudiat medicina a Barcelona, on es va submergir en el món literari, així com polític, desenvolupant una ideologia d'esquerres i independentista. El vincle amb Pollença es va plasmar en el pregó de les festes de la Patrona de l'any 1987, titulat Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot. Va escriure, a més, textos diversos, com un pròleg (1981) a una antologia dedicada a la poeta Maria Antònia Salvà i Ripoll o el relat Història del formatge (1995), a rel d'una conferència pronunciada a Algaida dins els actes de celebració de l'emissora Titoieta Ràdio. Xesca Ensenyat, a més, va ser una pionera dins el món bloguer amb el seu blog titulat L'hidroavió apagafocs, on hi publicava escrits diversos, a més de capítols d'una novel·la inèdita titulada Babalusa, la medusa. És per això que l'any 2012 se celebraren a Búger, Mallorca, unes jornades sobre blocs i literatura dedicades a la seva memòria, on hi participaren bloguers i escriptors com Biel Mesquida, Sebastià Perelló, Vicent Partal o David Figueres, entre d'altres. El mateix any, el seu fill, el també escriptor Marc Cerdó, edità la novel·la inèdita Una altra vida. El 2015, l'actriu Cati Solivellas, sota direcció de Joan Fullana, portà a escena una versió teatral de Quan venia l'esquadra en forma de monòleg i estrenada al Teatre Principal de Palma. Obres Ciutat de l'horabaixa (1969). Palma: Ed. Cors. Poesia. L'amagatall de guipur (1976). Palma: Llibres Turmeda. Premi Ciutat de Manacor. Villa Coppola (1985). Barcelona: La Magrana. Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la. Una moda fresqueta (1991). Barcelona: Empúries. Quan venia l'esquadra (1994). Palma: Moll. Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil. Massa vi per a un sol calze (1994). Barcelona: Columna. Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa. Canvi de perruqueria i altres misèries (1995). Palma: Moll. Quaranta anys no són res (1997). Tarragona: El Mèdol. Publicat sota el pseudònim Loleta Flors. Una altra vida (2012). Palma: Lleonard Muntaner. Edició a cura de Marc Cerdó. COL·LABORADORS DE LA VIQUIPÈDIA. Xesca Ensenyat [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2018 [data de consulta: 08 desembre 2018]. Disponible en línia a: . Titoieta Ràdio, emissora municipal d’Algaida. Començà a funcionar el mes de maig de 1987, en un principi com a emissora lliure, encara que molt aviat es vinculà a l’Ajuntament. Està gestionada per una associació cultural sense ànims de lucre que fa ús de la freqüència municipal mitjançant un conveni amb consistori. Aquesta freqüència fou sol·licitada en el seu moment per la totalitat del plenari de l’Ajuntament d’Algaida. L’any 2004 es va obtenir la legalització definitiva. La ràdio municipal es defineix com una emissora pública de base, d’àmbit local, com un equipament comunitari més, a l’abast de tothom, sense distinció d’ideologia o procedència social, i pretén, entre altres objectius, l'impuls de la normalització lingüística de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la promoció de la dinamització cultural del municipi d’Algaida. Actualment manté una programació estable durant el cap de setmana. Cal remarcar que totes les persones que hi participen realitzen les seves funcions de forma totalment desinteressada. Des de els seus inicis, l’emissora no emet publicitat comercial. La programació de Titoieta Ràdio inclou, també, espais de difusió cultural i altres programes específicament musicals. Titoieta Ràdio ha realitzat programes amb la col·laboració d’altres institucions i entitats, com ara els Serveis Socials i de Promoció Econòmica de la Mancomunitat Pla de Mallorca, el CP Pare Pou, el Grup d’Esplai Burot, el Ràdio Club Algaida, l’Associació de Segona Edat, etc. També ha participat en la producció de programes per a la resta d’emissores locals de Mallorca. Durant les temporades 2009-10 i 2010-11 va realitzar el magazín dels diumenges matí d’Ona Mallorca. Titoieta Ràdio ha mantingut contactes regulars amb les emissores municipals de Catalunya agrupades a l’EMUC i va ser la corresponsal a les Balears de Ràdio Ciutat de Badalona. Des del mes de juliol de 1996, Titoieta emet durant les 24 hores, complementant els espais de producció pròpia amb programes cedits per COMRàdio. Titoieta Ràdio ha destacat per la seva participació en la vida del poble duent a terme, de forma paraŀlela a les emissions radiofòniques, un conjunt d’activitats de tipus lúdicocultural: festes, conferències, actes culturals, accions medioambientals, tallers pels infants, sopar-concurs, tasts de vins... Des de 1994 Titoieta Ràdio convoca anualment el Premi Santa Anneta de llengua i cultura catalanes. TITOIETA RÀDIO. Ràdio-grafia, 25 anys de Titoieta Ràdio. [En línia]. Algaida: Ajuntament d’Algaida, 2012. 26 p. (Col·lecció Binària, Pregons; 5). |
| Publicat en format digital i incorporat al fons de la Col·lecció Binària, subfons Bibliografia Digitalitzada, el mes de desembre de 2018. |
3. ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA
3.1 Abast i contingut| Conté la narració Història del formatge de Xesca Ensenyat. |
4. ÀREA DE CONDICIONS D'ACCÉS I ÚS
4.1 Condicions d'accés| Accés lliure. |
| La reproducció és permesa amb finalitat d’estudi, recerca, activitats educatives i ús personal. Per a qualsevol altre ús s’ha de sol·licitar autorització per escrit a l’Ajuntament d’Algaida. En tots els casos, s’ha de citar l’autoria dels textos, de les imatges i de l’edició. |
| Català. |
5. ÀREA DE DOCUMENTACIÓ RELACIONADA
5.1 Existència i localització dels originals| L’original en paper de la primera edició, editada per l’Ajuntament d’Algaida dins la col·lecció Plaguetes d’Història i Cultura núm. 02, es pot trobar a: Biblioteca Municipal d’Algaida. Casal Pere Capellà. C/ des Cavallers, 22 07210 Algaida (Illes Balears). |
| ENSENYAT, XESCA. Història del formatge. Algaida: Ajuntament d'Algaida, 1996. 20 p. (Plaguetes d'Història i Cultura; 2). TITOIETA RÀDIO. Ràdio-grafia, 25 anys de Titoieta Ràdio. [En línia]. Algaida: Ajuntament d’Algaida, 2012. 26 p. (Col·lecció Binària, Pregons; 5). |
6. ÀREA DE NOTES
6.1 Notes| No es tracta de la digitalització de la publicació original, sinó d’una segona edició dins la Col·lecció Binària, edicions digitals de l’Ajuntament d’Algaida. El relat de Xesca Ensenyat fou llegit, per l’autora en forma de conferència, divendres dia 28 d’abril de 1995 a la Biblioteca Municipal d’Algaida dins els Fets inusuals organitzats per Titoieta Ràdio amb motiu de la celebració del vuitè aniversari de l’emissora municipal. Xeca Ensenyat, per gratitud amb Titoieta Ràdio i per afecte personal al pintor Paco Iraola, cedí la propietat intel·lectual del text a la persona física o jurídica que representa el poble d’Algaida a tots els efectes dels copyright. |
7. ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ
7.1 Autoria i data(es)| Descripció elaborada per Bartomeu Salas Mascaró. Desembre de 2018. |
| Biblioteca Municipal d’Algaida, Bartomeu Salas Mascaró. |
| ISAD (G). Norma Internacional General de Descripció Arxivística = General International Standard Archival Description; adoptada pel Comitè de Normes de Descripció, Estocolm, Suècia, 19-22 de setembre de 1999 / [versió catalana a cura de Josep Matas i Jaume Rufí Pagès; amb l’assessorament d’Àngels Bernal… et al.]. 2ª ed. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001. Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007. |